Atelier & Galeria
Benvingut a la meva galeria
Aquí pots veure la meva obra més recent: le meves darreres Col.leccions de dibuixos, quadres, escultures i el meu llibre «Am Strand» que pots visitar a EspaiConclave.
Quí soc?
Soc Jonathan Camps i penso que soc d’aquelles persones a qui costa posar una sola etiqueta: soc contrabaixista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i professor de contrabaix i Música de Cambra de l’ESMUC. Però, si només expliquem això, ens deixem mitja història.
A part de músic i professor de música, també soc formador, conferenciant i coach, i gaudeixo explorant tot allò que connecta les persones, la creativitat i l’aprenentatge. I quan no tinc un contrabaix entre les mans, probablement estigui dibuixant, esculpint o imaginant alguna nova manera de convertir una idea en una història.
He publicat un llibre il·lustrat, “Am Strand”, inspirat en escenes de platja, una mostra més d’aquesta mirada curiosa i creativa que m’acompanya tant dins com fora de l’escenari.
En definitiva, si m’hagués de definir, diria que soc músic de professió, artista en general per vocació i formador per passió. I, sobretot, algú que creu que la vida —com la música— s’ha de viure amb ritme, curiositat, intensitat, sentit de l’humor i una molta improvisació.
Les meves escultures
Les meves escultures
Les meves escultures parteixen de temàtiques diverses, però comparteixen una mateixa intensitat: la necessitat d’explorar allò que sovint queda a l’interior.
Les seves formes, de vegades contundents i d’altres subtils, transmeten una energia gairebé física. Hi ha en elles una força que no busca només impressionar, sinó interpel·lar l’espectador i convidar-lo a mirar més enllà de la superfície.
Són obres reflexives i introspectives, nascudes d’una mirada que observa el món però que, al mateix temps, es gira a mirar cap endins. Cada escultura sembla contenir una pregunta, una emoció o un conflicte que no acaba de revelar-se del tot.
En aquest equilibri entre força i sensibilitat, matèria i emoció, es construeix un univers escultòric personal, on l’obra no es limita a representar, sinó que busca provocar una experiència i deixar una empremta en qui les contempla.
«Am Strand»
“Am Strand!” és un llibre que respira serenitat. Combinant dibuixos delicats, poemes íntims i fotografies plenes d’atmosferes capturades a la platja de l’Astillero, a Malgrat de Mar, l’obra és un viatge sensorial que convida el lector a tornar a observar la vida amb una mirada renovada.
Cada pàgina és un recordatori que el present és un instant ple de riquesa i bellesa, sovint ignorat per la rutina i la pressa del dia a dia. Els poemes, breus, senzills, però intensos, evoquen una espiritualitat quotidiana. Tot plegat esdevé un mapa simbòlic per reconnectar amb la pròpia consciència.
Les il·lustracions, d’un traç suau i emocional, acompanyen aquest camí interior. No busquen descriure la realitat, sinó interpretar-la, amb senzillesa i innocència, i ho fan amb una sensibilitat que desprèn pau i tranquil.litat. Les fotografies, per la seva banda, completen el conjunt amb instants de veritat pura: horitzons infinits, el mar omnipresent, núvols juganers, crepuscles extasiants i reflexos de llum que acaronen l’ànima de l’observador.
En conjunt, aquest llibre és quelcom més que un recull visual i poètic; és una invitació a viure en plenitud. A Malgrat de Mar, l’autor hi troba un espai per recordar-nos que l’abundància no és un destí, sinó una manera d’habitar cada moment. Una obra perfecta per a qui desitgi reconnectar amb la il·lusió, la calma i la bellesa que ja ens envolta.
Col.lecció de dibuixos
«Tempus Fugit»
Aquesta col.leccio de 13 dibuixos vol mostrar la sensació estàtica del pas del temps, en un moment de plenitud conscient i del plaer de l’autocontemplació. Virgili, s. I a. C., ens va deixar la locució llatina «Tempus Fugit” : «El temps vola». De la mateixa època, ens arriba d’Horacio la locució: “Carpe diem…. Memento mori”: » Aprofita el dia… recorda que moriràs.
Gandalf va dir també: “No podem triar els temps que ens toca viure, la única cosa que podem fer es decidir que fer amb els temps que ens ha estat donat”.
L’única manera de vèncer el pas del temps, és gaudir de veure el temps com passa, es la manera que tenim de vèncer temporalment a Cronos, tot i saber que, al final, ell es cobrarà de manera implacable la seva victòria. Però mentrestant, com deia la meva iaia: » Que me quiten lo bailao».
“Tempus Fugit”….
“Carpe diem … memento mori”
Col.lecció de quadres
«Del què és Sagrat i del Profà»
En aquesta col.lecció de quadres, vull jugar amb la frontera entre allò espiritual i allò corporal, entre el sagrat i l’eròtic.
Inspirada en l’estètica de les icones bizantines, l’obra utilitza el pa d’or i el blau del cel com a referències d’un univers diví i transcendental. En contrast, el cos femení nu irromp en aquest espai i introdueix la sensualitat, el desig i la dimensió terrenal.
Però el veritable conflicte no és necessàriament en l’obra, sinó en la mirada de qui l’observa. Allò que per a uns pot ser sagrat, per a d’altres pot resultar profà; allò que pot despertar espiritualitat també pot despertar desig.
L’obra proposa així una pregunta oberta: és sagrat o profà allò que veiem, o és la nostra mirada qui ho santifica o ho converteix en profà?
