Hi ha un instant en què fins i tot els déus callen. Amb aquesta escucltura vull representar Zeus, el Déu de l’Olimp, en el moment en que ha contemplat una injustícia i, en el seu rostre, s’hi concentra tot el pes del món. La seva mirada és severa, el gest contingut i la ira encara està empresonada dins seu.
Encara no ha esclatat el llamp. Aquest moment és l’instant sagrat que precedeix l’acció, aquell moment en què el poder està concentrat en tota la seva potència en la mirada penetrant i implacable i el destí espera una decisió.
Davant del greuge, dues forces s’alcen dins d’ell: la fúria, que exigeix càstig, i la compassió, que ofereix clemència. Zeus contempla, i es troba en aquell microinstant entre el greuge i l’acció, decidint què fer.
Perquè el veritable poder no és només destruir, sinó posseir la força per fer-ho i, tanmateix, poder escollir no fer-ho. Perquè pacífic és l’home capaç de les més grans violències, sino, no és pacific, és inofensiu.
L’home pacífic és algú que té la capacitat de canalitzar una gran força o agressivitat, però decideix voluntàriament mantenir-la sota control i tria la pau de manera conscient. Això és més un atribut dels déus, perque cal una força sobrehumana per materialitzar-ho.
En aquesta fracció de temps, abans que el llamp trenqui el cel, Zeus no és encara el déu que castiga ni el déu que perdona. És el déu davant de la seva pròpia elecció.
El món conté la respiració. La justícia espera. I la fúria encara pot convertir-se en compassió
Aquesta és la primera escultura que vaig acabar de la méva «Epoca de Bacelona» després de tants anys de silenci escultòric. És una escultura de gran format, tal i com es pot apreciar a les fotografies. Per acabar-la vaig necesitar mes de 72kg de fang abans de buidar-la i preparar-la per coure.
